4G

En telecomunicacions, 4G són les sigles utilitzades per referir-se a la quarta generació o la tecnologia long term evolution (LTE) en la telefonia mòbil.^[1] És el successor de la primera generació de tecnologia radiofònica 1G, la 2G que va introduir els missatges sms i la connexió a la xarxa; i la 3G (augment de velocitat i multitasca veu/xarxa).^[1] La tecnologia 4G està basada completament en un protocol IP, que és un sistema de sistemes i una xarxa de xarxes, que s'aconsegueix gràcies a la convergència entre les xarxes de cables i les xarxes sense fils. Aquesta tecnologia pot ser utilitzada per mòdems sense fil, mòbils intel·ligents i altres dispositius mòbils. La principal diferència amb les generacions predecessores és la capacitat per proveir velocitats d'accés majors de 100Mbit/s en moviment i 1Gbit/s en repòs, tot i mantenir una qualitat de servei (QoS) de punta a punta d'alta seguretat que permet en condicions ideals oferir serveis de qualsevol classe en qualsevol moment, en qualsevol lloc. Pel temps de reacció més curt, permet igualment connectar els sensors de l'internet de les coses, que han de reaccionar en temps real. La velocitat real depèn de les condicions locals de cobertura i del nombre de persones connectades en un mateix moment.^[1]